FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu entre les de soprano i tenor, la de so més baix entre les de dona. Té una bella veu de contralt. Cantant que té veu de contralt. És una bona contralt. En un cor, part vocal destinada a les veus de contralt. Que dintre d'una família d'instruments té una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caràcter general, tendència, tarannà, d'un discurs, d'un escrit, etc. La més alta de les tres veus naturals en l'home adult. Cantant que té veu de tenor. En un cor, part vocal destinada a les veus de tenor. Que dintre d'una família d'instruments té una tessitura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Son intranquil, caracteritzat per una sensació d'opressió al cor i somnis angoixosos, paorosos. Persona, afer, etc., que és motiu de continuades penes, fatics, preocupacions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artèria principal que neix al ventricle esquerre del cor i és l'origen de tot el sistema arterial. aorta ascendent Primera part de l'artèria aorta fins a l'arc de l'aorta. aorta descendent Part de l'artèria aorta que va des de l'arc de l'aorta fins a la seva bifurcació. [...]
